Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano
Descobreix-nos

Patrimoni històric i monumental

Museus i centres d'interpretació

Conjunts artístics

Rutes històriques

Personatges cèlebres

Artesania

Recreacions històriques

Jornades culturals

PATRIMONI HISTÒRIC I MONUMENTAL, arquitectura civil
PATRIMONI HISTÒRIC I MONUMENTAL, ARQUITECTURA CIVIL PATRIMONI HISTÒRIC I MONUMENTAL, ARQUITECTURA CIVIL

L’existència d’una important noblesa –eclesiàstica o seglar- i burgesia en aquestes terres ha deixat un gran patrimoni arquitectònic. Alguns d’aquests edificis continuen sent residències privades, però moltes han canviat el seu ús i s’han convertit en ajuntaments, biblioteques, museus, o altres tipus d’edificis públics. Les obres civils, però, no es limiten a residències. En aquestes comarques, una part de l’arquitectura civil també està vinculada al riu Ebre. Un dels exemples més antics en aquest sentit seria l’Assut de Xerta, però també n’hi ha de més moderns, com el pont penjat d’Amposta.

PATRIMONI HISTÒRIC I MONUMENTAL, ARQUITECTURA CIVILTot i així, entre els elements arquitectònics més remarcables cal recordar els característics cellers modernistes de la Terra Alta, entre els quals en destaquen alguns de tan singulars com el de Pinell de Brai o el de Gandesa. També podem incloure dins aquest apartat civil algunes presons antigues o les vies que s'han construït al llarg dels segles per poder circular per aquestes terres, tenint com millor exemple el pas de la Via Augusta pel Perelló, d'època romana. Més recent és la construcció de la línia de ferrocarril de la Vall de Zafán que unia Tortosa amb la Puebla de Híjar (a la Comunitat Autònoma d'Aragó). Després d’anys sense funcionament, el tram d'aquesta infraestructura ferroviària que travessa les Terres de l'Ebre s'ha adequat per a la pràctica del cicloturisme amb la creació de l'anomenada Via Verda de la Terra Alta i el Baix Ebre.

Obres tècniques

PATRIMONI HISTÒRIC I MONUMENTAL, ARQUITECTURA CIVILAlgunes de les obres tècniques de les Terres de l’Ebre tenen un interès turístic per la seva bellesa o magnificència. Al sud de Catalunya, la majoria d’aquesta arquitectura civil tècnica amb finalitats pràctiques i funcionals gira en torn del riu d’Ebre. Un dels exemples més antics d’aquest tipus d’elements patrimonials és l’Assut de Xerta, una resclosa d’origen àrab però acabada al s. XV. Creua el riu en diagonal, amb una llargada de 300 metres, amb l’objectiu de desviar aigua als canals de reg. Ja més moderns, destaquen alguns ponts que creuen l’Ebre. El més característic és el Pont Penjant d’Amposta, construït entre 1915 i 1921. D’estil neoclàssic, va ser pioner pel seu sistema de construcció i s’ha convertit en el símbol de la ciutat. També ha adquirit certa rellevància el Pont d'Arcades, de Móra d'Ebre, construït el 1943 i d’estructura de formigó armat. Relacionades amb l’ús de l’aigua, però no de l’Ebre, a la Fatarella podem visitar, amb una rutes guiades, diverses sènies i molins tradicionals.

Cellers modernistes

PATRIMONI HISTÒRIC I MONUMENTAL, ARQUITECTURA CIVILL’arquitectura modernista està estretament vinculada al desenvolupament urbà, social i econòmic. Al camp de les Terres de l’Ebre, aquest estil arquitectònic va adquirir especial importància: la mecanització de l’activitat agrària i la modificació de l’organització del treball va fer necessari construir nous edificis. A la comarca de la Terra Alta, els viticultors uniren esforços per edificar els majestuosos cellers cooperatius, popularment coneguts com a “catedrals del vi”. A Gandesa i el Pinell de Brai en trobem magnífics exemples.

Vies


El Baix Ebre i el Montsià, en època de romans, eren travessades per la Via Augusta, que unia Roma amb Cadis. En alguns punts d’aquesta via hi havia “mutationes”, instal•lacions de petites dimensions situades a la vora dels camins que servien com a llocs de canvi de cavalls o descans. Segons sembla, un d’aquells llocs va desenvolupar-se prop de la l’actual localitat d’El Perelló, on es conserven uns 4 km, en diversos trams, a la vora dels quals també es pot observar algun pou de l’època. Un cop al Montsià, aquesta via es divideix en dues: una pel litoral (que passa per Amposta i la Foia d’Ulldecona) i una per l’interior (pel pla de la Galera). Hi ha diversos itineraris senyalitzats per tal de resseguir els vestigis d’aquesta mil•lenària via, per la part interior, que conflueix molt sovint amb les vies de comunicació actuals.


Links relacionats | Borsa de treball | | Avís legal | Mapa web
Logos Logo diputacio